Ha arribat la tecnologia a l’aula dels petits intrèpids de 3, 4 i 5 anys, en forma de pissarra interactiva. Primer va passar per les classes de primària i E.S.O, on actualment es continua desenvolupant amb més força.
Ara, tot i que molts no estan del tot d’acord, apareix en l’Educació Infantil. Com m'agradaria saber la vostra opinió! Us explicaré que és, de quines parts consta i les avantatges i desavantatges d’aquest.
Quan parlem de Pissarra digital ens referim a un ordinador personal, un videoprojector i una pantalla tàctil.
A partir de les diferents empreses que fabriquen aquest tipus de producte, podem trobar dos variacions per educació infantil.
1) Pissarra frontal, la qual disposa d’una pantalla tàctil, que permet escriure sobre ella amb rotuladors especials o amb els dits, d’un projector, situat davant de la pantalla i d’un ordinador personal. La desavantatge d’aquest són la visibilitat i la fragilitat, a causa de què es pot fer mal bé amb els rotuladors o amb els dits i per les ombres que es creen al estar davant del projector la persona que interactua amb la pantalla.
2) Pissarra de pantalla posterior o retropojectada, consta d’un armari en la part inferior i la pantalla en la part superior. L’armari disposa a dins d'un mirall que possibilita que la llum passi pel darrera de la pantalla i no pel davant, aconseguint que la persona que interactua amb la pantalla no produeixi ombres. Aquesta també disposa de rotuladors especials i es pot dibuixar amb els dits. L’únic inconvenient que hi ha és el cost d’aquest producte.
En aquest tipus de pissarres digitals se’ls hi poden afegir altres elements com impressora, escàner ,webcam, amplificador de so i connexió a l’antena de televisió.
Ara, que ja sabeu una mica com funciona, considerarem les avantatges i desavantatges que poden sorgir en la pràctica.
Com avantatges podem dir que és integradora de la tecnologia a l’aula des de ven petits i per tan, es pot aproximar la tecnologia com una cosa positiva. Però sense perdre les antigües pràctiques d’escriptura a la pissarra. A més és fàcil d’utilitzar i comporta menys temps de preparació de l’activitat per l’educador.
D’altra banda, la claredat i les ombres encara estan per solucionar de forma que el producte no tingui un cost massa alt. I el so és insuficient, ja que el de l’ordinador personal no es massa fort i els amplificadors de so que venen amb els vidoprojectors són de poca qualitat i potència.
Un altre tipus de consideració és la didàctica.
Alguns dels educadors que han fet servir aquesta eina fan rellevància de les avantatges a l’hora d’ensenyar als infants. Segons ells, els nens interactuen molt més que amb la pissarra tradicional i es senten més agust, ja que els hi recorden a la televisió o l’ordinador de casa. D’altra banda, facilita la comprensió dels continguts perquè l’atenció augmenta.
